Medi natural y territori en la Prehistòria
La unitat geogràfica que constitueix la vall sud del Mig Vinalopó s’estén en direcció nord-oest-sud-est, ocupant un ampli espai del pla, delimitat per la serreta Llarga, la serra del Cid i la serra de les Àguiles. Transitada des de la Prehistòria per al trànsit de gents i mercaderies, es va convertir en un encreuament de camins, relacionant les altes terres amb la costa, i amb les regions geogràfiques de l’interior alacantí i murcià.
Al seu pas per aquestes terres, el riu Vinalopó va crear diverses terrasses fluvials envoltades per amplis espais plans reblits per depòsits de sediments de l’Era quaternària. Aquestes característiques ambientals van permetre el desenvolupament de sòls aptes per al cultiu, que irrigats pel riu, van afavorir l’ocupació de comunitats d’economia agropecuària des de la Prehistòria fins als nostres dies. La fauna salvatge apareguda, prova la pervivència del mig boscós mediterrani; cérvol, cabirol i fins i tot uro, i fan pensar en un ambient més húmer i temperat, amb amplis boscos de pins, alzines i ginebres.
L’Edat del Bronze (2.200-1.100 a. C., aprox.) va ser testimoni d’un canvi en l’ocupació del territori, concretat en la ubicació dels poblats en turons o elevacions topogràfiques i en la generalització d’una arquitectura en pedra, amb la finalitat de tindre un major control visual sobre l’entorn geogràfic, així com d’aconseguir un major grau d’estabilitat territorial. Durant aquest període, s’observaran transformacions en l’organització social de les comunitats, tendint-se a una major jerarquització, a causa de l’aparició de classes dirigents, enriquides per la pràctica comercial. Va haver-hi un important creixement demogràfic, a causa de l’augment dels recursos agrícoles i ramaders, originant-se tensions i conflictes intergrupals.
Per la seua posició geogràfica, la conca del Vinalopó será un espai d’interacció entre el focus cultural del Argar (Granada, Almeria i Múrcia) i l’anomenada cultura arqueològica del Bronze Valencià (nord d’Alacant, València i Castelló).
En el que és l’actual territori de Monforte, existeixen tres jaciments de l’Edat del Bronze: l’Assut, La Lloma Redona i La Pedrera o Portichol, sent el de la Lloma Redona el que més informació ha aportat.