El Imperio Romano
El Imperio Romano surgió como consecuencia de la expansión de Roma alrededor del mar Mediterráneo. Su máximo alcance tuvo lugar durante el reinado del emperador Trajano (98-117 d.C.), cuando sus límites se extendieron desde el océano Atlántico, al oeste, hasta las orillas del mar Caspio, el mar Rojo y el golfo Pérsico, al este, y desde las tierras del Sahara, al sur, hasta las orillas de los ríos Rin y Danubio y la frontera con Caledonia (Escocia del Sur), al norte. En la época republicana, le salió un duro competidor en su afán expansionista, Carthago. Las guerras púnicas obligaron a Roma a abandonar la península itálica, adquiriendo nuevas tierras, que tuvo que administrar, como Sicilia, Cerdeña, Córcega o Hispania.
Cuando Julio César (49-44 a.C.) se convirtió en emperador, la República Romana fue abolida. El sistema político imperial se consolidó con Augusto (27 a.C.-14 d.C.), que llevó a cabo importantes reformas y consiguió una unidad política y cultural en las provincias mediterráneas. Estas reformas continuaron hasta la llegada de Diocleciano (284-305 d.C.).
La Península Ibérica era el extremo occidental del Mundo Antiguo, Hispania; en ella existía una importante variedad de pueblos y culturas que se fueron integrando progresivamente, proceso conocido como romanización.
La llegada de Roma hizo que el Valle Medio del Vinalopó pasara a formar parte del conventus Carthaginiensis, el mayor conventus o distrito administrativo de la Hispania Citerior. Por el Vinalopó discurría la Vía Augusta, imprescindible para las comunicaciones con las ciudades costeras, Ilici (La Alcudia, Elche) y Lucentum (Tossal de Manises, Alicante), e incluso con Carthago Nova (Cartagena, Murcia), así como con el interior y el sur peninsular.
En Monforte del Cid se localizan varias aldeas y una posible mansión, asentadas en las fértiles tierras de la confluencia entre los ríos Vinalopó, Tarafa y Rambla de Orito.
-
VALENCIÀ
-
ENGLISH
L'Imperi Romà
Va sorgir com a conseqüència de l'expansió de Roma, entorn del mar Mediterràni. La seua màxima amplitud es va produir durant el regnat de l'emperador Trajà (98-117 d-C.) estenent els seus límits des de l'oceà Atlàntic, a l'oest, fins a les ribes de la mar Càspia, el mar Roig i el Golf Pèrsic, a l'est, i des de les terres del Sàhara, al sud, fins a les ribes dels rius Rin i Danubi i la frontera amb Caledònia (Escòcia) al nord.
En època republicana es va trobar amb un dur competidor en el seu afany expansionista, Carthago. Les Guerres Púniques van obligar a Roma a eixir de la Península Itàlica, adquirint noves terres, que havia d'administrar, com Sicília, Sardenya, Còrsega o Hispània.
Amb l'arribada de Juli Cèsar (49-44 a. C.) al poder, es va abolir la República romana. El sistema polític imperial es va consolidar amb August (27 a. C.-14 d. C.), que va realitzar importants reformes i va aconseguir una unitat política i cultural als països mediterranis, que es mantindrà fins a l'arribada de Diocleciano (284-305 d. C.).
La Península ibèrica era l'extrem occidental del Món Antic, Hispània; allí existia un important mosaic de pobles i cultures que van ser progressivament assimilats, procés que es coneix com a romanització.
L'arribada de Roma va fer que la vall Mitjana del Vinalopó, passara a formar part del conventus o districte administratiu més gran de la Hispània Citerior, el conventus Carthaginiensis.
Pel Vinalopó discorrerà la Via Augusta, vital per a les comunicacions amb les ciutats del litoral, Ilici (La Alcudia, Elx) i Lucentum (Tossal de Manises, Alacant), i fins i tot amb Carthago Nova (Cartagena), així com l'interior i sud peninsular.
A Monforte del Cid es localitzen diverses villae i una possible mansio, assentades sobre les fèrtils terres de la confluència entre els cursos del Vinalopó, del Tarafa i de la rambla de Orito.
The Roman Empire
The Roman Empire emerged as a consequence of the expansion of Rome around the Mediterranean Sea. Its maximum range took place during the reign of Emperor Trajan (98-117 AD), when its limits were extended from the Atlantic Ocean in the west, to the shores of the Caspian Sea, the Red Sea and the Persian Gulf, in the east, and from the lands of the Sahara, in the south, to the banks of the rivers Rhine and Danube and the border with Caledonia (South Scotland) in the north.
In the Republican era, he came across a tough competitor in his expansionist zeal, Carthago. The Punic Wars forced Rome to leave the Italian Peninsula, acquiring new lands, which he had to administer, such as Sicily, Sardinia, Corsica or Hispania.
When Julius Caesar (49-44 BC) became emperor, the Roman Republic was abolished. The imperial political system was consolidated with Augustus (27 BC-14 AD), who carried out important reforms and achieved a political and cultural unity in the Mediterranean provinces. These reforms continued until the arrival of Diocletian (284-305 AD).
The Iberian Peninsula was the western end of the Ancient World, Hispania; There was an important assortment of peoples and cultures that were progressively integrated, a process known as Romanisation.
The arrival of Rome made the Middle Valley of the Vinalopó become part of the conventus Carthaginiensis, the largest conventus or administrative district in Hispania Citerior. The Via Augusta ran through the Vinalopó, essential for communications with the coastal towns, Ilici (La Alcudia, Elche) and Lucentum (Tossal de Manises, Alicante), and even with Carthago Nova (Cartagena, Murcia), as well as the interior and south peninsular.
In Monforte del Cid, several villages and a possible mansion are located, settled on the fertile lands of the confluence between the Vinalopó, Tarafa and Rambla de Orito rivers.