La formación de la cultura ibérica
A lo largo de los siglos VII y VIII a.C., las comunidades indígenas de finales de la Edad del Bronce que habitaban nuestro territorio pasaron a ser relevantes para los intereses territoriales y comerciales de los fenicios, periodo conocido como Orientalización. Ese momento fue el inicio de un largo, complejo y espectacular proceso de evolución de estos pueblos, que concluyó en el siglo VI a.C. con el asentamiento de las colonias griegas en nuestro litoral y la difusión de su actividad comercial, hecho que revitalizaría las sociedades orientales.
Éstas acabaron conformando una Cultura Ibérica plural y diversa debido a su gran extensión geográfica y al desigual grado de influencia de aquellas culturas foráneas.
La interrelación entre las comunidades indígenas y aquellas civilizaciones del Mediterráneo oriental supuso la creación de nuevos asentamientos con un marcado carácter urbano. No sólo estarían regulados por relaciones sociales y económicas en las que la aristocracia local ejercía todo su poder e influencia sobre el resto de los individuos, sino que también tendrían un papel destacado en los mercados mediterráneos debido a la riqueza de las materias primas y la producción indígena.
Autores clásicos como Estrabón, Plinio y Ptolomeo citan ciertas divisiones geográficas y étnicas dentro de la Cultura Ibérica. Nuestra zona estaba integrada en la Región de la Contestania, que limitaba al norte con los edetanos, pueblos ibéricos del otro lado del río Júcar, y al suroeste con los bastetanos, asentados más allá de Cartegena, Jumilla y Albacete.
Los principales asentamientos ibéricos estaban conectados a través de la Vía Heraklea, cuyo trazado fue heredado por la Vía Augusta.
Este hecho favorecía el comercio entre el Levante y el interior de la península. Uno de sus tramos más representativos era el que discurre por el valle del Vinalopó hasta La Alcudia en Elche.
-
VALENCIÀ
-
ENGLISH
La formació de la cultura ibèrica
Al llarg dels segles VIII i VII a.C, les comunitats indígenas de finals de l'Edat del Bronze que habitaven el nostre territori, van passar a ser part important de l'òrbita d'interessos territorials i comercials dels Fenicis, període conegut com Orientalitzant. Aquest moment es va convertir en l'inici d'un llarg, complex i espectacular procés d'evolució d'aquests pobles, que va culminar en el segle VI a. C. amb la instal·lació de les colònies gregues en el nostre litoral i la generalització de la seua activitat comercial, fet que revitalitzaria les societats de l'est peninsular, acabant de donar forma a una Cultura Ibèrica plural i diversa, per la seua gran extensió geogràfica i el desigual grau d'influència d'aquestes cultures foranes.
La interrelació entre les comunitats indígenes i aquestes civilitzacions del mediterrani oriental, es va veure plasmada de manera directa en la creació de nous assentaments amb un marcat caràcter urbà. Aquests poblats, que es regirien per unes relacions socials i econòmiques clientelistes on l'aristocràcia local exercia tot la seua poder i influència sobre la resta d'individus, passarien a tindre un paper destacat en els mercats mediterranis per la riquesa de matèries primeres i la producció indígena.
Autors clàssics com Estrabó, Plini i Ptolemeu citen determinades divisions geogràfiques i ètniques dins de la Cultura Ibèrica. La nostra zona es va integrar a la Regió de la Contestania, que limitava al nord amb els Edetans, pobles ibers de l'altre costat del riu Xúquer, i al sud-oest amb els Bastetans, assentats més enllà de Cartagena, Jumilla i Albacete. Les principals ciutats ibèriques estaven connectades a través de la Via Heraklea, el traçat de la qual va heretar la Via Augusta, afavorint amb això el comerç entre el Llevant i l'interior peninsular, sent un dels seus trams més representatius el que recorre la vall del Vinalopó fins a la Alcudia a Elx.
The development of iberian culture
Throughout the 7th and 8th centuries BC, the indigenous communities of the late Bronze Age that inhabited our territory became relevant for territorial and commercial interests of the Phoenicians, a period known as Orientalising. That moment was the beginning of a long, complex and spectacular process of evolution of these peoples, which ended in the 6th century BC. with the settlement of the Greek colonies on our coastline and the spread of their commercial activity, a fact that would reinvigorate the eastern societies. They ended up shaping a plural and diverse Iberian Culture due to its great geographical extension and the unequal degree of influence of those foreign cultures.
The interrelationship between the indigenous communities and those civilisations of the Eastern Mediterranean meant the creation of new settlements with a noticeable urban character. They would not only be regulated by social and economic relations where the local aristocracy exerted all its power and influence over the rest of the individuals but would also have a prominent role in the Mediterranean markets due to the wealth of raw materials and indigenous production.
Classical authors such as Strabo, Plinio and Ptolemy cite certain geographical and ethnic divisions within the Iberian Culture. Our area was integrated into the Contestania Region, which was bordered to the north by the Edetanos, Iberian towns on the other side of the Júcar river, and to the southwest by the Bastetanos, settled beyond Cartegena, Jumilla and Albacete. The main Iberian settlements were connected through the Vía Heraklea, whose route was inherited by the Vía Augusta. That fact favoured the trade between the Levante and the interior of the peninsula. One of its most representative sections was the one that runs through the Vinalopó valley to La Alcudia in Elche.