Intercanvis amb altres cultures
En l’antiga Ibèria, van coexistir pobles i cultures: ibers, grecs, fenicis, etruscos, tartessis, púnics i cèltics. Canviant-se, en el segle VI a. C., el centre neuràlgic d’influències del sud (Tartessos) a l’est (Ibers).
Els intercanvis comercials ibèrics s’acrediten des dels seus orígens. Els ploms comercials del segle V a. C. d’Empúries i Pech Maho evidencien la seua participació en aquestes transaccions. També necessitaven l’estany i l’ambre dels països del nord, o els atuells grecs del Mediterrani. Així com els metalls, els cereals de L’Empordà, els salaons del litoral de Cadis, les àmfores procedents de tallers ibèrics, que van contindre probablement va vindre. Van sostindre relacions de caràcter aristocràtic amb l’interior i amb el nord, com el demostren les copes de plata, datades en el s.III a. C., aparegudes en Aubignan (Las Landas, França).
Els fenicis van ser els primers interlocutors dels ibers, instal·lats des del segle VIII a. C. en xicotetes comunitats del litoral andalús i Cadis, amb ells, intercanviaven la plata peninsular per tècniques innovadores com la terrisseria a torn, el ferro, el bronze, l’ivori i l’or, o l’escriptura i les formes i iconografies orientals. Al mateix temps, van començar les relacions amb els grecs eubeus, estabilitzant-se els seus intercanvis ja amb els foceus, últims grecs colonitzadors a partir del 600 a. C., donant lloc tots aquests influxos, a la formació de la cultura ibèrica coneguda.
La comunicació amb la costa és evident. Es coneixen assentaments d’origen fenici pròxims al litoral. A partir del segle V a. C., el poblat de La Picola a Santa Pola, de típica configuració urbanística grega prova la dimensió dels circuits del Vinalopó i la seua eixida a la mar. L’escriptura en greco-ibèric o els influxos de concepcions i models grecs en els tallers escultòrics ibèrics són aspectes més que notoris d’aquests intercanvis.
En terreny peninsular, van mantindre intercanvis i influències amb els pobles cèltics o celtibers, que van desenvolupar una artesania original, un armament de ferro propi e instruments de la vida quotidiana com les fíbules amb iconografia zoomorfa. El territori del Vinalopó estava ocupat pels contestans, amb una cultura similar a la dels seus veïns, però amb trets propis, com l’ús de l’escriptura greco-ibèrica i l’estil simbòlic de les seues decoracions ceràmiques des de finals del segle II a. C. Els pobles i ètnies ibèriques limítrofes eren Els Edetans, al nord, els Bastetans, al sud i els Oretans a l’oest, juntament amb uns altres més llunyans, com els Turdetans, Ilergetes, etc. La visió succinta de la Contestania d’autors romans com Plini o Ptolemeu, difereix de la que hui es té, ampliant-la més enllà dels límits del riu Segura, Xúquer i Vinalopó, fins a arribar a part de les actuals províncies de Múrcia i Albacete.