Intercambios con otras culturas
En la antigua Iberia convivían pueblos y culturas: íberos, griegos, fenicios, etruscos, tartesos, púnicos y celtas. En el siglo VI a.C., el centro de influencias cambió del sur (Tartessos) al este (íberos).
El comercio ibérico se acredita desde sus orígenes. Las pistas comerciales del siglo V a.C. en Ampurias y Pech Maho evidencian su participación en estas transacciones. También necesitaban el estaño y el ámbar de los países del norte, o los barcos griegos del Mediterráneo. Además de metales, cereales del Ampurdán, salazones de la costa gaditana y ánforas de los talleres ibéricos, que probablemente contenían vino. Mantenían relaciones aristocráticas con el interior y con el norte, como demuestran las copas de plata, del siglo III a.C., aparecidas en Aubignan (Les Landes, Francia).
Los fenicios fueron los primeros interlocutores de los íberos, instalados desde el siglo VIII a.C. En pequeñas comunidades de la costa andaluza y Cádiz. Con ellos intercambiaron la plata peninsular por técnicas innovadoras como la cerámica de torno, el hierro, el bronce, el marfil y el oro o la escritura y las formas e iconografía orientales. Al mismo tiempo, se iniciaron las relaciones con los griegos euboeos, estabilizando sus intercambios con los focenses, los últimos griegos colonizadores del 600 a.C. Todas estas influencias dieron lugar a la formación de la cultura ibérica conocida.
La comunicación con la costa es evidente. Se conocen asentamientos fenicios cerca de la costa. Del siglo V a.C., la ciudad de La Picola en Santa Pola, con una configuración urbana típicamente griega, demuestra la dimensión de los circuitos del Vinalopó y su salida al mar. La escritura greco-ibérica o las influencias de las concepciones y modelos griegos en los talleres de escultura ibéricos son aspectos más que notorios de estos intercambios.
En suelo peninsular, se mantuvieron los intercambios e influencias con los pueblos celtas o celtíberos, que desarrollaron una artesanía original, armas de hierro propias y objetos de la vida cotidiana como las fíbulas con iconografía zoomorfa. El territorio del Vinalopó fue ocupado por los contestanos, con una cultura similar a la de sus vecinos, pero con características propias, como el uso de la escritura greco-ibérica y el estilo simbólico de sus decoraciones cerámicas de finales del siglo II a.C.
Los pueblos y etnias ibéricas vecinas eran los edetanos, al norte, los bastetanos, al sur y los oretanos al oeste, junto con otros más lejanos, como los turdetanos, ilergetes, etc. La visión no detallada de la Contestania por parte de autores romanos como Plinio o Ptolomeo difiere de la que hoy tenemos, extendiéndola más allá de los límites de los ríos Segura, Júcar y Vinalopó, hasta llegar a parte de las actuales provincias de Murcia y Albacete.
- VALENCIÁ
- ENGLISH
Intercanvis amb altres cultures
En l'antiga Ibèria, van coexistir pobles i cultures: ibers, grecs, fenicis, etruscos, tartessis, púnics i cèltics. Canviant-se, en el segle VI a. C., el centre neuràlgic d'influències del sud (Tartessos) a l'est (Ibers).
Els intercanvis comercials ibèrics s'acrediten des dels seus orígens. Els ploms comercials del segle V a. C. d'Empúries i Pech Maho evidencien la seua participació en aquestes transaccions. També necessitaven l'estany i l'ambre dels països del nord, o els atuells grecs del Mediterrani. Així com els metalls, els cereals de L'Empordà, els salaons del litoral de Cadis, les àmfores procedents de tallers ibèrics, que van contindre probablement va vindre. Van sostindre relacions de caràcter aristocràtic amb l'interior i amb el nord, com el demostren les copes de plata, datades en el s.III a. C., aparegudes en Aubignan (Las Landas, França).
Els fenicis van ser els primers interlocutors dels ibers, instal·lats des del segle VIII a. C. en xicotetes comunitats del litoral andalús i Cadis, amb ells, intercanviaven la plata peninsular per tècniques innovadores com la terrisseria a torn, el ferro, el bronze, l'ivori i l'or, o l'escriptura i les formes i iconografies orientals. Al mateix temps, van començar les relacions amb els grecs eubeus, estabilitzant-se els seus intercanvis ja amb els foceus, últims grecs colonitzadors a partir del 600 a. C., donant lloc tots aquests influxos, a la formació de la cultura ibèrica coneguda.
La comunicació amb la costa és evident. Es coneixen assentaments d'origen fenici pròxims al litoral. A partir del segle V a. C., el poblat de La Picola a Santa Pola, de típica configuració urbanística grega prova la dimensió dels circuits del Vinalopó i la seua eixida a la mar. L'escriptura en greco-ibèric o els influxos de concepcions i models grecs en els tallers escultòrics ibèrics són aspectes més que notoris d'aquests intercanvis.
En terreny peninsular, van mantindre intercanvis i influències amb els pobles cèltics o celtibers, que van desenvolupar una artesania original, un armament de ferro propi e instruments de la vida quotidiana com les fíbules amb iconografia zoomorfa. El territori del Vinalopó estava ocupat
pels contestans, amb una cultura similar a la dels seus veïns, però amb trets propis, com l'ús de l'escriptura greco-ibèrica i l'estil simbòlic de les seues decoracions ceràmiques des de finals del segle II a. C. Els pobles i ètnies ibèriques limítrofes eren Els Edetans, al nord, els Bastetans, al sud i els Oretans a l'oest, juntament amb uns altres més llunyans, com els Turdetans, Ilergetes, etc. La visió succinta de la Contestania d'autors romans com Plini o Ptolemeu, difereix de la que hui es té, ampliant-la més enllà dels límits del riu Segura, Xúquer i Vinalopó, fins a arribar a part de les actuals províncies de Múrcia i Albacete.
Exchanges with other cultures
In ancient Iberia, peoples and cultures coexisted: Iberians, Greeks, Phoenicians, Etruscans, Tartessians, Punics and Celts. In the 6th century BC, the hub of influences changed from the south (Tartessos) to the east (Iberians).
Iberian trade is credited from its origins. Commercial leads from the 5th century BC in Ampurias and Pech Maho evidence their participation in these transactions. They also needed the tin and amber of the northern countries, or the Greek vessels of the Mediterranean. As well as metals, cereals from El Ampurdán, salted fish from the Cádiz coast and amphoras from Iberian workshops, which probably contained wine. They had aristocratic relations with the interior and with the north, as evidenced by the silver goblets, dating from the 3rd century BC, which appeared in Aubignan (Les Landes, France).
The Phoenicians were the first interlocutors of the Iberians, installed from the 8th century BC. In small communities on the Andalusian coast and Cádiz. They exchanged peninsular silver with them for innovative techniques such as pottery on the wheel, iron, bronze, ivory and gold or writing and oriental shapes and iconography. At the same time, relations with the Euboean Greeks began, stabilising their exchanges with the Phocaeans, the last colonising Greeks from 600 BC. All this influences gave rise to the formation of the known Iberian culture.
Communication with the coast is evident. Phoenician settlements near the coast are known. From the 5th century BC, the town of La Picola in Santa Pola, with a typical Greek urban configuration, proves the dimension of the Vinalopó circuits and their exit to the sea. The Greek-Iberian writing or the influences of Greek conceptions and models in the Iberian sculpture workshops are more than notorious aspects of these exchanges.
On peninsular ground, they kept exchanges and influences with the Celtic or Celtiberian peoples, who developed original crafts, their own iron weapons and everyday life objects such as fibulae with zoomorphic iconography. The Vinalopó territory was occupied by the contestanos, with a culture similar to that of their neighbours, but with their own characteristics, such as the use of Greek-Iberian writing and the symbolic style of their ceramic decorations from the end of the second century BC.
The neighbouring Iberian peoples and ethnic groups were Los Edetanos, to the north, the Bastetanos, to the south and the Oretanos to the west, along with others more distant, such as the Turdetanos, Ilergetes, etc. The undetailed vision of the Contestania by Roman authors such as Plinio or Ptolemy differs from the one we have today, extending it beyond the limits of the Segura, Júcar and Vinalopó rivers, until it reaches part of the current provinces of Murcia and Albacete.